REIKI, una eficaç eina de sanació

 

índex

Segur que en els últims temps heu sentit parlar del reiki i de les
teràpies energètiques. Sembla que és quelcom nou, però no
és així, el reiki té molts anys d’història. La paraula reiki prové
del japonès i en sí mateixa conté un significat propi: REI vol dir
energia i KI universal.

Els orígens del reiki tradicional japonès van ser al segle XIX i
el seu descobridor Mikao Usui, nascut l’agost del 1865 en un
poble de Japó. La seva família descendia dels samurais i als
12 anys va sentir interès per les arts marcials i es va convertir
en un expert en la seva pràctica.
Usui va destacar per l’esforç que posava en tot allò que feia i pel seu gran interès en aprendre;
tenia coneixements de filosofia, psicologia, teologia, així com en diferents arts de sanació. Era
un home polifacètic, cordial, senzill i humil, famós pel somriure permanent als llavis.
.reiki-maestro
El 1914 es va convertir en monjo laic del budisme Tendai, corrent espiritual que es fonamentava en la meditació i en elements esotèrics com els mudres i els mandales. Vuit anys
més tard va sentir la necessitat de retirar-se a la muntanya sagrada Kurama, on havia estudiat de jove, i durant vint-i-un dies va practicar la meditació, el dejuni i l’oració. A l’acabament va sentir com una potent llum espiritual penetrava pel seu cap, i una vibració especial el va fer adonar-se que aquella llum era una energia que podia curar; havia rebut la sintonització del Reiki. En un primer moment va experimentar en sí mateix i després en la seva família, fins a comprovar els bons resultats
que obtenia en tot tipus de malalties. Val a dir que al Japó es considera necessari que el fundador de qualsevol disciplina rebi la inspiració des d’instàncies superiors.
D’altra banda, cal tenir en compte que tots els cossos estan formats per una part material i una
-millor dit, vàries- d’energia, la qual es concentra en un seguit de capes que envolten el cos
físic i que s’irradia cap a l’exterior per uns punts anomenats xacres, dels quals segur que també
n’heu sentit a parlar. Els xacres principals són set, i cada un d’ells s’identifica amb un color i es
correspon amb un òrgan, si bé també n’hi ha molts
més de secundaris repartits per tot el cós.
Quan un òrgan està ferit la seva energia es debilita i
els senyals que emet no tenen una vibració nítida. Si
no es treballa per guarir l’alteració, aquesta es
manifestarà amb un dolor físic o una malaltia, la qual
s’hauria pogut detectar abans si haguéssim escoltat
el nostre cos.

images
La tècnica del reiki és indolora, no té efectes
secundaris, i amb ella es poden treballar addicions,
bloquejos, estats d’angoixa, depressió o d’estrès.
També s’ha demostrat científicament que té un gran
poder de de cicatrització i de desinflamació, motiu
pel qual és un excel·lent complement als tractaments
mèdics, quirúrgics i oncològics. Aporta una gran
sensació de benestar tant al cós físic com a l’espiritual.
Qui pot practicar reiki? Tothom! La funció del terapeuta és canalitzar l’energia que cadascú de
nosaltres tenim, això sí, amb una sèrie de coneixements i estudis previs, i sempre actuant des
de l’amor.

Encarna Marín
Diplomada sistema Reiki Usui i
Rainbow Rei

Anuncios

2016 AÑO INTERNACIONAL DE LAS LEGUMBRES

Año Internacional de las Legumbres 2016

large_Pulses-cropped

En su 68º período de sesiones, la Asamblea General de las Naciones Unidas proclamó el año 2016 Año Internacional de las Legumbres (A/RES/68/231)

Se ha designado a la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO) para que facilite la celebración del Año en colaboración con los gobiernos, las organizaciones pertinentes, las organizaciones no gubernamentales y las demás instancias pertinentes.

El Año Internacional de las Legumbres 2016 se propone sensibilizar a la opinión pública sobre las ventajas nutricionales de las legumbres como parte de una producción de alimentos sostenible encaminada a lograr la seguridad alimentaria y la nutrición. El Año brindará una oportunidad única de fomentar conexiones a lo largo de toda la cadena alimentaria para aprovechar mejor las proteínas derivadas de las legumbres, incrementar la producción mundial de legumbres, utilizar de manera más apropiada la rotación de cultivos y hacer frente a los retos que existen en el comercio de legumbres.

¿Qué son las legumbres y por qué son importantes?

Las legumbres son cultivos leguminosos anuales que producen entre uno y doce granos o semillas de tamaño, forma y color variables dentro de una vaina, los que se utilizan para alimento y forraje. El  término “legumbres” se limita a los cultivos cosechados de manera exclusiva para grano seco, por lo que quedan excluidos los cultivos cosechados verdes para alimento, que se clasifican como hortalizas, así como los cultivos utilizados principalmente para la extracción de aceite y los cultivos leguminosos, que se utilizan exclusivamente para fines de siembra (basado en la definición de “legumbres y productos derivados” de la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura).

Los cultivos leguminosos como las lentejas, los frijoles, los guisantes y los garbanzos son un elemento fundamental de la canasta de alimentos. Las legumbres son una fuente esencial de proteínas y aminoácidos de origen vegetal para la población de todo el mundo, y se deben consumir como parte de una dieta saludable para combatir la obesidad y prevenir y ayudar a controlar enfermedades como la diabetes, las afecciones coronarias y el cáncer; también son una importante fuente de proteína de origen vegetal para los animales.

Además, las legumbres son plantas leguminosas que tienen la propiedad de fijar el nitrógeno, lo que puede contribuir a aumentar la fertilidad del suelo y que tienen efectos positivos en el medio ambiente

El sitio web del Año Internacional de las Legumbres será la plataforma principal para el intercambio de información y fuentes pertinentes con diferentes asociados. Pronto se actualizará la versión actual, vuelvan a visitarnos para mayor información.

FUENTE: FAO